diumenge, 30 de desembre del 2007

Pre-nochevieja

Buenas!!

Pues sí, aunque parezca mentira me pongo colorada... aix, quería decir que aunque parezca mentira ya se acaba el año!!! Y con esto, también se han acabado las clases, he "prácticamenteacabadoporfin!" PXCSO, ha sido Navidad, ha venido Papá Noel, soy un año más vieja... ehem... esto mejor no lo recordaré. Y para celebrar todo eso y más, llega la esperada noche de nochevieja, valga la redundancia. Porque es curioso, pero a mí me mola nochevieja, igual que me mola San Juan, San Valentín, Sant Jordi, cumpleaños... y todas esas noches en las que parece que todo el mundo se haya puesto de acuerdo en mantener viva una escusa tantos años para poder divertirse y disfrutar de una noche un poco loca. Y es que para mí las fiestas son fiestas, paso de buscarle tres pies al gato y razones religiosas, comerciales, políticas, tradicionales... a una fiesta que, para mí, es tan sólo una buena escusa para hacer lo que me da la gana por un día. ¿Que, si además de eso, la causa lo vale y puedo "celebrar" algo más? Perfecto. ¿Que no? Pues también.
Y como iba diciendo, esta nochevieja no podía ser menos y me he esforzado porque sea una noche de fiesta divertida. Si lo será nunca se sabe, porque en nochevieja hay un margen de error permitido... jejee, se organiza rápido, se innova en local y ambiente (incluso a veces en compañía) y se proponen planes que, en otra noche, nos parecerían descabellados. Pero ahí está la gracia, en que es una noche atípica, alocada, sorpresa. Este año nos hemos movido a un sitio descubierto recientemente y en la otra punta de BCN: www.torrerosa.com ¡La cosa promete! ;)

DISFRUTAD LA NOCHEVIEJA Y FELIZ AÑO NUEVO!!!


dijous, 6 de desembre del 2007

dijous, 29 de novembre del 2007

Espurnes de tu... i de mi

Eres pedra
esmolada

i jo era pedra.

Eres raig
potent

i jo era arbre.

Eres foc
ardent

i jo era llenya.

Eres llumí
apagat

i jo era espurna
esgarrapant la teva pell nua,
desig de fusta.

diumenge, 18 de novembre del 2007

Reencuentros

Soneto 19 - Miguel Hernández

Yo sé que ver y oír a un triste enfada
cuando se viene y va de la alegría
como un mar meridiano a una bahía,
a una región esquiva y desolada.

Lo que he sufrido y nada todo es nada
para lo que me queda todavía
que sufrir, el rigor de esta agonía
de andar de este cuchillo a aquella espada.

Me callaré, me apartaré si puedo
con mi constante pena, instante, plena,
a donde ni has de oírme ni he de verte.

Me voy, me voy... me voy pero me quedo,
pero me voy, desierto y sin arena:
adiós, amor, adiós, hasta la muerte.


PD. Reencuentros con el pasado, los recuerdos, las risas, los llantos, los besos... de otros tiempos todos.

diumenge, 28 d’octubre del 2007

How do you do - Shakira

Forgive us our trespasses
as we forgive those who have trespassed against us,
give us this day our daily bread,
daily bread, daily bread...

In Cello et In terra fiat Voluntas Tua Gloria Spiritui Sancto

What language do you speak
if you speak at all?
Are you some kind of freak
who lives to raise the ones who fall?

Hey, would you tell me why
the cat fights the dog?
Do you go to the Mosque
or the Synagogue?

And if our fates have all been wrapped around your finger,
and if you wrote the script then, why the troublemakers?

How do you do?
How does it feel to be so high
and are you happy?
Do you ever cry?

I sometimes cry...

You've made mistakes
well that's OK 'cause we all have
but if I forgive yours,
will you forgive mine?


Hey, do you feel our pain
and walk in our shoes?
Have you ever felt starved
or is your belly always full?

How many people die
and hurt in your name?
Hey, does that make you proud
or does it bring you shame?

And if our fates have all been wrapped around your finger,
and if you wrote the script then, why the troublemakers?

How do you do?
How does it feel to be so high
and are you happy?
Do you ever cry?

I sometimes cry...

You've made mistakes
well that's OK 'cause we all have
but if I forgive yours,
will you forgive mine?



Forgive us our trespasses
as we forgive those who have trespassed against us,
... Someh Zoonoobe Allah ...
give us this day our daily bread,
... Ya Allah ...
daily bread,
... Ya Allah ...
daily bread
... Ya Allah ...

Forgive us our trespasses
as we forgive those who have trespassed against us,
... Someh Zoonoobe Allah ...
... S'lach lanu ...
give us this day our daily bread,
... Mechilah ....
daily bread,
daily bread...



Thine is the Kingdom and the Power and the Glory
Amen!

How do you do?
How does it feel to be so high
and are you happy?
Do you ever cry?

I sometimes cry...

You've made mistakes
well that's OK 'cause we all have
but if I forgive yours,
will you forgive mine?


** escolteu-la! **


dimarts, 9 d’octubre del 2007

Recuerdos


Al llegar vi tus ganas,

la impaciencia de saberme aquí

y querer abrazar todos nuestros años

de golpe.


Vi tus ojos más pequeños

y tus profundas arrugas

me hablaron de otros veranos.


Vi aquello que se ve

sólo con el tiempo

y tú enseguida viste

qué poco queda,

cuánto se deja atrás.


Vi tu sonrisa más grande,

me vi lejos,

te vi pequeña,

y al ver tu lágrima caer

vi la mía asomando.


Vi que recordabas aún

¡tanto!

y eso me iluminó el día.


Te vi atropellar preguntas

y repetir mi nombre,

y recordé el sabor lejano

de las moras con azúcar.


Te vi tocar para creer ,

convencer y guardar el recuerdo

-otro más-

y el temblor de tus manos calientes

me arrancó estos torpes versos.



dimecres, 3 d’octubre del 2007

Mi no entendre pas...

La gent parla massa i de vegades massa ràpid. I jo, simplement, vull parlar el suficient per dir el que vull dir.

Si no parles ets un marginat, friki, avorrit, tímid i invisible.
Si parles molt ets un pesat, marginat, possiblement friki, avorrit i cansino.
Si parles just ets escàs de paraula i, possiblement, inoportú.
Si parles alt ets una verdulaire i pescatera...
Si parles a gust de cada orella ets hipòcrita, pelota i odiós.
Si parles clar ets borde.

No hi ha res millor que aquell/a qui et sap escoltar.

dilluns, 17 de setembre del 2007

El fúcsia és un color

M'agrada el fúcsia, i no és pecat.

El món dels colors és inescrutable. Jo, que pensava que tenia la veritat absoluta... Jo, que tenia la certesa de saber i reconèixer tots els colors... Però no!! De què servirien, sinó, les noves pantalles planes que reprodueixen milers de colors diferents amb una exactitud i realesa increïble??

Aquest estiu, per sort, he pogut aprendre i ara difondré aquest coneixement.
Quants colors creieu que hi ha entre el rosa i el violeta? Aquí els tenim, comenceu a apuntar: rosa, salmó, magenta, granate, fúcsia, malva, morat, lila, violeta. (i aquesta és només una lleu aproximació dels seu to, no es pot demanar més dels colorins de Blogger!). I segur que me'n deixo algun. A més d'algun color tan estrambòtic com: perla, pedra, ciment, visó, caqui, mostassa...

Fins aquí tot bé, espero... tot i que potser algun comença a sentir-se una mica calidoscòpic XD!
Però, arribat a aquest punt, he de confessar que no m'agrada el rosa, mai m'ha agradat... no especialment vaja. En canvi, i sense cap mena de pudor, confesso que m'agrada el fúcsia.

La vida és una capsa de bombons... i de colors! jaja, Pensa en rosa!!

divendres, 7 de setembre del 2007

Loco por mí

Quiero que se me pinte bonita la vida,
que no me pierda otra vez buscando esas flores de papel
que alguien pintó del color que quería pa' mi vida.

Yo sólo soy un payaso con gafas azules.
Me las dieron hace tiempo a cambio de fama
y una historia pegada a la espalda:
“Esta niña no ha roto nada”.
Y en mi vida, mi amor, esto no es lo que…
quiero que no me rompan las ilusiones,
quiero quedarme tranquila durmiendo en tu almohada
y no ver después que no sirvió de nada.

Yo que te he prometido toda la vida,
yo que he esperado tanto a que llegaras...
y ahora siempre te miro de afuera
como si yo no estuviera.
Para hacerme feliz hay que estar muy loco...
por mí.

Muy loco... por mí.

Nena Daconte.



dijous, 23 d’agost del 2007

Soy Bi...

Sí, lo confieso...

Quizá much@s de vosotr@s os sorprenderéis, quizá otr@s lo tenían ya muy claro, y es que hay cosas que no se pueden disimular... siempre hay detalles, rumores y vecin@s chismos@s. (hay de todo en la viña del señor... jaja). Aunque, la verdad, nunca he sido de las que lo esconden, que no es nada malo oye, ¡que no es pecado! ¿O sí? Bueno, la cuestión es que, aunque tampoco voy pregonándolo, soy de la opinión que no tengo nada que ocultar. Si alguien me hubiera preguntado alguna vez: "perdona, ¿tu eres Bi?" yo le hubiera dicho "sí" sin dudarlo dos veces. ¡Incluso Tri si me apuras! Hubo un tiempo, una vez, en que fui casi Cuatri... ya sabéis, tiempos de locura, adolescencia y atrevimiento. (palabras casi sinónimas, por cierto). ¡Qué tiempos aquellos! Pero en fin, no me querría desviar del tema... la cosa es que el otro día, paseando por aquí, me di cuenta de mi poca coherencia y pensé que esto ya pasaba de castaño oscuro (casi negro) así que me decidí a aclararlo. Espero que nadie se sulfure, aterrorize y/o tire de los pelos, y menos aún a mí, porque lo que voy a decir puede que os haga aferraros a la silla con más fuerza de la habitual. Creo que ser Bi es una ventaja por encima de todo y estoy orgullosa de ello. Sí, sí, tal cual lo leeis. Digamos que te ofrece la posibilidad de... canalizar tus sentimientos... de dos maneras diferentes. Y eso está muy bien. Siempre deberíamos poder disponer de dos de todo... ehem...
Bueno, en fi, que ara que ya lo sabéis, heu d'estar preparados per todo el que vingui! Quién avisa no és traïdor!

PD: I tú? También ets Bi??

diumenge, 19 d’agost del 2007

La lluvia es azul melancolía...

En Barcelona está lloviendo y todo sigue como siempre,
solamente que no estás y el tiempo pasa lentamente...

dilluns, 13 d’agost del 2007

Los 50 errores de ellas en la cama...

Tras la publicación del estudio del sexólogo de Sex and Relationships Rod Phillips sobre los errores del hombre en la cama, 20minutos.es pidió la opinión de sus lectores masculinos para elaborar la lista contraria.

Y ellos, mediante más de medio millar de comentarios, ya han dictado sentencia: 50 actitudes de la mujer respecto a la relación sexual que no soportan. ¿Quieres saber cuáles son y por qué no les gusta?

50 cosas que una mujer no debe hacer con un hombre, según ellos:

  • 1- Hacerse de rogar: el sexo "no es un favor" para ellos.
  • 2- Tumbarse y esperar que el hombre lo haga todo: algunos lo llaman "ponerse en modo pasivo" o "síndrome del examinador de autoescuela". Esto es cosa de dos.
  • 3- La falta de iniciativa: es lo que más les molesta.
  • 4- Hacerse una coleta ante de practicarle sexo oral: puedes cortarle el rollo.
  • 5- Hacer daño con los dientes durante una felación: quizá no quiera volver a practicarlo.
  • 6- No utilizar las manos durante la felación: le gusta sentir que juegas con 'su cosita'.
  • 7- Planificar cuándo y cómo hacerlo: darle fecha y hora le agobia. Déjate llevar y que surja el momento. No hay que tenerlo todo bajo control.
  • 8- Decirle que apague la luz: hacerlo con la luz encendida no es pornográfico.
  • 9- Fingir los orgasmos: las exageraciones se notan.
  • 10- Meterle el dedo en el ano mientras eyacula: ¡Ni se te ocurra hacerlo sin preguntar! Seguramente no sepa interpretarlo, para él es terreno vedado.
  • 11- Poner pegas con el sexo oral: él nunca lo haría.
  • 12- No innovar: si no te abres a probar cosas nuevas se acabará cansando.
  • 13- Los complejos: el "me siento fea" no les deja concentrarse. Si se acuesta contigo es porque le gustas.
  • 14- Hacer comentarios que no vienen a cuento durante el coito: estar atenta a otras cosas como echar el pestillo de la puerta "denota falta de interés".
  • 15- El pudor: él no sabe lo que es eso. Suéltate un poco más.
  • 16- Pensar que ciertas cosas sólo las hacen las prostitutas: no te reprimas. Si te apetece, todo vale.
  • 17- Querer que te abrace demasiado: con un poco de cariño postcoital es suficiente.
  • 18- Negarse, por decreto, a practicar el sexo anal: están hartos de que sea un mito y se les considere "enfermos" por proponerlo.
  • 19- Calentarle para, al final, no hacer nada: si no te apetece es mejor que no empieces. No le dejes con la miel en los labios.
  • 20- Preguntar si 'está dentro': sin comentarios. Su autoestima dejará de existir.
  • 21- Agarrarle con fuerza la cabeza mientras te hace sexo oral: a ti tampoco te gusta. Le ahogas.
  • 22- No tocarle: a él también le gustan las caricias.
  • 23- Coger su pene con demasiada energía: no es una zambomba.
  • 24- El 'hoy me duele la cabeza': un clásico. Cambia de excusa.
  • 25- 'Jugar' con sus testículos sin delicadeza: no son de goma.
  • 26- Quedarse dormida antes o durante el acto: la primera puede molestarle, pero con la segunda se va de casa.
  • 27- No hacer "un esfuerzo" si terminas antes: tú lo tienes más fácil que él.
  • 28- Ponerse a recoger todo nada más acabar: podéis hacerlo después.
  • 29- Poner una toalla en el sofá para no manchar: si lo haces se sentirá cohibido.
  • 30- No meterle mano: le gusta ver tu cara más atrevida. Lánzate.
  • 31- No decirle cosas bonitas: dicen que "los piropos no se inventaron sólo para las mujeres" y que ellos también tienen "su corazoncito".
  • 32- Creer y decir que todos los hombres son iguales: evita las generalizaciones. No le puedes decir a tu pareja que es como los demás.
  • 33- Pensar que siempre tiene ganas: él no es una máquina sexual. A veces no le apetece.
  • 34- No quitarse los calcetines: vale que el invierno es frío, pero es poco sexy.
  • 35- Los 'pedos' vaginales: eso es inevitable.
  • 36- Castigar sin sexo: no lo utilices como arma arrojadiza o moneda de cambio en la pareja.
  • 37- Comparar el tamaño de su pene con el de tus antiguas parejas: no lo hagas, aunque te lo pregunte.
  • 38- No estar depilada: no quiere que te rasures para él, pero sí la marca del bikini como mínimo.
  • 39- Irse un momento a hacer pis en mitad del acto: esto es como cuando te vas de viaje, hay que hacerlo antes.
  • 40- Quitarse el maquillaje "durante un buen rato" antes de hacerlo: conseguirás que pierda el interés o que se duerma.
  • 41- Tener cosquillas por todas partes: al principio tiene gracia, pero luego desespera.
  • 42- No usar lencería nueva: sobretodo si te la regala él. Un conjunto explosivo le dejará sin palabras. Olvídate de las bragas de dibujos animados.
  • 43- No ponerle nunca el preservativo: ya se siente perjudicado respecto a ti por tener que ponérselo. Que no se sienta sólo en eso.
  • 44- No comprar preservativos: él se los pone, pero os sirven a los dos.
  • 45- Dar por supuesto que los pezones del hombre no sirven para nada: que no llamen la atención no quiere decir que sean de adorno.
  • 46- No dejarle que te mire: él se excita viendo cómo disfrutas.
  • 47- No decir lo que te gusta en la cama: pídele lo que te apetezca, no seas vergonzosa. Pónselo más fácil y saldrás ganando.
  • 48-Poner mala cara o quedarse en silencio cuando eyacula demasiado rápido: peor se siente él. Ten paciencia, la emoción a veces juega malas pasadas.
  • 49- Querer hablar por hablar después: si no es importante, déjalo.
  • 50- Preguntarle qué ha sentido: ya lo sabes
Articulo publicado en 20minutos el 27/11/2006.

PD: En el blog de Alba encontraréis la versión de ellos ;)

divendres, 10 d’agost del 2007

Paco, tú sabes dónde está Paco??

Paco Peco Pocopico
insultaba como un loco
a su tío Federico
y éste le dijo:
¡Poco a poco,
Paco Peco Pocopico!

divendres, 27 de juliol del 2007

La herencia de la casa

"La mitad de los españoles no van de vacaciones este año, según las últimas estadísticas, porque tienen que pagar la hipoteca y no les llega. Claro que sí, no van de vacaciones, pero tienen una casa. Suya. ¿Para qué? Para poder venderla, sacar un dinerito y entonces tener que comprarse otra que seguramente será más cara, y así seguir sin vacaciones. O no. O para conservarla e ir amargándose la vida año a año en agostos de sofá y sofoco con el fin de legar a sus hijos una casa. O sea, legar a sus hijos la demostración de que una casa bien merece la amargura vital, aquélla que era el estado habitual de sus padres, especialmente a fin de mes. O sea, legar a sus hijos que tener una casa merece todas sus no-vacaciones futuras. ¿Y son más felices con su tesoro? No, claro, sudan monedas ante la libreta de ahorros. Pero tienen una casa. ¿Y les hace mejores tenerla, más ricos? Ni mejores, por lo de la amargura; ni más ricos, por lo de ser esclavos de un banco sin derecho a vacaciones. Y sin permiso para pensar que por mucho menos tienen alquileres para dar y vender. Pero no, mejor sufrir, porque así la casa es nuestra y podemos dejarla en herencia, con amargura y todo. Con cariño se lo digo: ya llega agosto, la burbuja inmobiliaria está que si se pincha que si no... ya que no van a vender la casa, cuéntenle a sus hijos que lo suyo es sacrificio, masoquismo, no sé, que no hace falta que tomen ejemplo, que hay otras vidas. Y mándenlos aunque sea a las colonias de la parroquia, que son gratis."

Artículo de Cristina Fallarás en la contraportada del diario ADN, 26 de julio de 2007.


PD: enhorabuena por el artículo, que da para pensar... mucho.

dijous, 12 de juliol del 2007

Lo bueno se acaba...

Ja ho diuen allò de que "todo lo bueno se acaba" o "todo lo que sube, baja" o digueulicomvulgueu ;)
I a mi... a mi se m'han acabat les vacances de cop, i es que demà començo a treballar!! Després de 10 dies estressants cercant feina, per fi he trobat quelcom... per fi? La veritat és que ara que ja ho tinc, em fa pal... estimava les meves vacances, el meu no-res, la llibertat d'horaris! Però bé, per sort o per desgràcia no durarà gaire i, en acabar, podré gaudir altre cop d'unes mini-vacances abans de tornar a la uni... ja em frego les mans!

PD: m'he promès a mi mateixa que no faré un post sobre la incompetència aguda de la majoria de les noies (perquè no hi ha gairebé nois??) de les ETT's... ni sobre les històries estúpides que et poden ocórrer... no ho vull ni recordar! jajaja!

dimarts, 3 de juliol del 2007

Doble V

Aquest estiu, per desestressar-me i deixar enrere el curs, els exàmens i tot plegat, he seguit la dieta de la doble V. Sí, sí, aquella que diu que durant cinc dies has de menjar només doble V's ;)
No patiu, no es tracta d'una nova maxi-hamburguesa ni un combinat de fruites amb llet, soja, fibra, cassei immunitas i 0% materia grassa... jejeje. La doble V és una fórmula molt més efectiva i divertida: Vacances a València! Ara, això sí, no s'ha provat que repercuteixi gaire en la meva particular operació bikini... sí, la de posar-se el bikini i anar a la platja, amb mitxelins i tot :p!







dimecres, 13 de juny del 2007

invisibles...

...un record per aquests "invisibles" que em visiten i que segueixen "al peu de la lletra" (i del canó) cada moviment internàutic (o no) que faig...

...és per vosaltres que les meves lletres volen lliures i es tatuen allà on posareu els ulls, sense això no serien més que paraules, més que brisa, més que oblit...

gràcies

dimecres, 6 de juny del 2007

Presentació 10x10 Microrelats (a L'H)

(clickeu a sobre per veure-les bé!)


"El proper 14 de juny a les 19:30 es farà una nova presentació del llibre 10x10 Microrelats en la qual participaran la Leela i la Àfrika Winslet com autores de l'Hospitalet.

L'acte es celebrarà a la sala d'actes de la Biblioteca Central Tecla Sala (avinguda de Josep Tarradellas i Joan, 44) de l'Hospitalet.

Esteu tots convidats!"


dilluns, 28 de maig del 2007

Calle Melancolía (J. Sabina)

Como quien viaja a lomos
de una yegua sombría,
por la ciudad camino,
no preguntéis adónde.

Busco acaso un encuentro
que me ilumine el día
y no hallo más que puertas
que niegan lo que esconden.

Las chimeneas vierten
su vómito de humo
a un cielo cada vez
más lejano y más alto.

Por las paredes ocres
se desparrama el zumo
de una fruta de sangre
crecida en el asfalto.

Ya el campo estará verde,
debe ser primavera,
cruza por mi mirada
un tren interminable,

el barrio donde habito
no es ninguna pradera,
desolado paisaje
de antenas y de cables.

Vivo en el número siete, calle Melancolía.
Quiero mudarme hace años al barrio de la alegría,
pero siempre que lo intento ha salido ya el tranvía
y en la escalera me siento a silbar mi melodía.

Como quien viaja a bordo
de un barco enloquecido,
que viene de la noche
y va a ninguna parte,

así mis pies descienden
la cuesta del olvido,
fatigados de tanto
andar sin encontrarte.

Luego, de vuelta a casa,
enciendo un cigarrillo,
ordeno mis papeles,
resuelvo un crucigrama,

me enfado con las sombras
que pueblan los pasillos
y me abrazo a la ausencia
que dejas en mi cama.

Trepo por tu recuerdo
como una enredadera
que no encuentra ventana
donde agarrarse, soy

esa absurda epidemia
que sufren las aceras,
si quieres encontrarme,
ya sabes dónde estoy...

Vivo en el número siete, calle Melancolía.
Quiero mudarme hace años al barrio de la alegría,
pero siempre que lo intento ha salido ya el tranvía
y en la escalera me siento a silbar mi melodía...

dissabte, 26 de maig del 2007

Telepatía (o lo poco que valoramos la palabra amistad)

Un cafe con leche a cualquier hora.
Una mirada.
Un vocabulario propio.
Las horas tontas en que reímos sin saber porqué.
Un día cualquiera sin hacer nada en especial.
Una llamada, un mensaje, un mail, una conversación on-line... cualquier cosa y, a veces, nada.
El silencio.
La comodidad de un gesto.
Indecisiones compartidas.
Tardes de compras.
El saber cuándo y cómo.
No preguntar y tener respuesta, sabiendo de antemano que la pregunta es innecesaria...
Echar de menos.
Recuerdos que sólo tenemos tú y yo.
Cosas que sólo entendemos tú y yo.
Estar sola sólo cuando te apetece estar sola.
Saberse acompañada.
Andar de tu puerta a la mía.
Compartir.
Saber decir, saber callar.
El paso de los años.
Cambiar.
Seguir siendo.
Mejorar.
Animar.
Guiar.
Soñar... y cumplir.
Felicitarnos.
Alegrarnos.
... ¡y alegrías!
Ser.
Vivir.

Y tantas otras cosas...

dimarts, 15 de maig del 2007

Has marxat....


Has marxat i m'has deixat només paraules

que brollen sens descans de la font dels teus ulls,

dos fars imaginaris en la foscor dels dies que venen

insípids i passatgers sense tu.


He marxat deixant enrere el teu cos

però m'envolta i em trasbalsa el teu núvol

de mirades que cerquen el seu propi infinit

en l'horitzó de la pell que m'embolcalla.


Has marxat i el cor ja ha fet l'equipatge

per emprendre el dolç i llarg viatge del dolor

que ni tan sols ja no em crema, i per fora

em sento tan sol... i per dins tan solitari.


He marxat i el cor se'm desfà en cendres

que volen, després de tot, indecises...

algunes cap al nord, d'altres cap al sud,

però l'amor sincer és quelcom indivisible.


Has marxat i de lluny estant em sembla

que he vist volar un petó de condol dels teus llavis

cap a unes galtes àvides d'allò que mai donaràs.


He marxat, i de lluny estant no he volgut mirar enrere

i he deixat a la meva esquena tot allò que fa mal,

en un acte egoista però necessari.


Has marxat

i el capvespre ha arribat amb gust de malenconia sota els llençols,

i sobre la taula resta encara l'últim tros de mirada que em dedicares

abans de dir que no,

i entre els meus llavis la paraula que no vol ser pronunciada,

que fa tanta por...


He marxat

i la nit ha arribat anunciant-me un nou i renovat dia,

i el meu coixí m'ha recordat que ets tan lluny...

i no t'he enyorat,

i la meva son ha fugit de tu buscant camins paral·lels per on donar-te

la mà... si de cas et perds i no et trobes.


Has marxat i m'has deixat només paraules...

He marxat i t'he deixat només a tu...


Àfrika Winslet...


dimecres, 9 de maig del 2007

...


Sumant-me a la 'manifestació' començada per una amiga meva... ehem... jajajaja!

dissabte, 5 de maig del 2007

LA PRIMERA PRESENTACIÓ, TOT UN ÈXIT!!

Aquest divendres 4 de Maig va tenir lloc la primera presentació del llibre “Els Atzurs – Camins Paral·lels” a la biblioteca Dos Rius de Torelló, organitzada per en Joan Crosas. L'acte va ser molt amè i deu ni do, va venir molta gent! I la meva humil i sincera impressió diu que va ser tot un èxit! Jeje... La gent va aplaudir ens molts moments de l'acte i va escoltar la lectura d'alguns fragments del llibre amb molta atenció i curiositat. Després, en acabar, molts d'ells van voler comprar el llibre (i es van esgotar, alguns es van quedar sense!) i que els dediquéssim. Molta gent ens va felicitar per l'acte i pel llibre, quina il·lusió ;)

Pròximament espero poder-vos explicar més coses sobre aquest projecte (altres presentacions, distribució del llibre en algunes llibreries...).

Molts petons i somriures!

P&L

dimarts, 1 de maig del 2007

1era PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ELS ATZURS – CAMINS PARAL·LELS”

Divendres dia 4 de Maig tindrà lloc la primera presentació del llibre “Els Atzurs – Camins paral·lels” a Torelló, a càrrec d'un dels seus autors, impulsor i organitzador del projecte: Joan Crosas.

Aquest llibre sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a. Aquest petit 'joc' ens porta a anunciar la primera de cinc presentacions que tindran lloc properament per donar a conèixer el llibre, també, de cinc maneres i a llocs diferents.

Pròximament es podrà trobar el llibre en algunes llibreries.


Em fa molta il·lusió dir-vos que formo part d'aquest llibre i que si us voleu acostar esteu convidats a la primera presentació. De totes maneres, espero poder anunciar en els mesos següents la “meva” presentació, on no cal dir que estareu tots convidats i que serà, segurament, a L'Hospitalet de Llobregat.


Des d'aquí vull agrair a en Joan la paciència i dedicació envers el projecte, sense ell no sabem si hagués estat possible... Enhorabona Joan, i que vagi molt bé!! Ens veiem divendres a la biblio! ;)

petons!! P&L

diumenge, 29 d’abril del 2007

Dies després...

Bon diaaa!!
Bé, no, de fet no fa gaire bon dia... però què hi farem, haurem de planejar altres coses per aprofitar el pont. I quin pont! Un pont de cinc dies que tinc! Sí, sí, de CINC: de dissabte a dimecres (ambdós inclosos). Clar que, tot s'ha de dir, no puc gaudir d'unes vacances com Déu mana ja que hi ha coses a fer...

I què, com va anar Sant Jordi?? Doncs us he de dir que molt bé! Allò sí que va ser un bon dia, i assolellat! I la paradeta genial, molt maca, molt gran, molts relataires, molts llibres venuts i signats... (feia goig!) El de poesia eròtica es va acabar a migdia! (i jo em vaig quedar sense, jajaa) I Barcelona estava magnífica, plena de roses, llibres i gent amunt i avall... pel matí un volt per les Rambles i per la tarda un pica-pica amb les amigues... jejeje! En fi, molt bé.

Si esteu interessats en algun dels dos llibres, m'ho podeu fer saber o bé anar a la pàgina web i demanar-los!! I, d'aquí poc, una petita gran sorpresa...

Petons i bon pont!!!
P&L

divendres, 20 d’abril del 2007

Parada de Sant Jordi !!

Sí, al final tenim paradaaaaa!!

Serà a Rambla Catalunya nº 12, tot just entre Plaça Catalunya i Gran Via. Podeu arribar-hi amb la L1 (linia vermella) de metro, parada Plaça Catalunya, sortida Rambla Catalunya; o bé amb la L3 (la verda) parada Plaça Catalunya i caminar un trosset, o amb qualsevol bus que us deixi molt a prop de Plaça Catalunya.

Recordo que la parada és de RC (relatsencatalà.cat) i que vendrem tots els llibres de la web (entre ells, 10x10 Microrrelats i Erotisme som tu i jo, els nous llibres on surto publicada XD!). Us espero allà mateix, junt amb altres relataires, entre 10:30h-12:30 i entre 18h-19:30h (més o menys!). Passeu a saludar!! i a comprar algun llibre! jejee...

petons i bon Sant Jordi!! Regaleu molta cultura!!

dimarts, 17 d’abril del 2007

EROTISME SOM TU I JO

Que es, sino, l'erotisme? Voleu re-descobrir el vostre erotisme? Teniu curiositat per l'intimitat mes erotica de cadascun de nosaltres? Creieu que l'erotica mou (almenys) la meitat del nostre mon?
Mes facil, encara... us pregunteu perque escric aquest post, d'on ha sorgit aquest titol??

Doncs em fa molta il·lusio anunciar-vos que pel proxim dia de Sant Jordi surt a la venda un altre llibre d'autors i autores de relatsencatala.cat, sorgit de la col·laboracio entre el web i l'editorial Emboscall. Un llibre (sorpresa, sorpresa!) de poesia erotica. Si, si, heu llegit be... de poesia erotica. El seu titol, com ja deveu haver endevinat, sera "EROSTISME SOM TU I JO" i estara disponible (junt amb 10x10 Microrrelats, l'altre llibre de la pagina) a la parada de Sant Jordi, la ubicacio de la qual encara no se sap del cert (us informare ben aviat!). Evidentment, una servidora formara part del llibre... ;)

Be, espero que us animeu a comprar aquest llibre, digne d'estar en primer terme a la vostra tauleta de nit... (mmm... un bon regal per la vostra parella...) i tambe a passar-vos per la parada, com a minim a saludar!

Ens veiem, doncs!! Petons!!!
P&L

(PD: aquest post ha estat escrit en un teclat que no enten d'accents ni dieresis...)

dijous, 12 d’abril del 2007

Setmana Santa a la Puebla (per alusions)

Bon dia nanus i nanes!!

Doncs sí, aquesta Setmana Santa (de dijous a diumenge) vaig estar a l'Aragó, concretament a La Puebla de Híjar (en català i pels que no ho sapigueu, La Pobla de la Fíllar). Un poble (perdó, vull dir una pobla...) petit però acollidor, i què dir dels seus habitants! No em va quedar clar si tots eren familia de la meva amiga (perquè vaig anar amb una amiga meva) o bé si tots eren com familia... però allà tothom se saludava pel carrer, quina alegria, quina amabilitat, quina surprise!

A destacar vàries coses imprescindibles per si algun cop us animeu a anar-hi: el magnífic color de La Botica (no sé si era de la abuela o no), les parets de La Casa (en majúscules, com correspon) que es confonien amb l'esglèsia, les almendrades amb allioli i el licor de cafè i herbes suizes (cuina típica), comptar els tambors i bombos que poden sonar a la vegada sota la teva finestra a les vuit del matí (ehem...), el cambrer de El Brillante (que és un bar, no un arròs), els tamborets de El Rana (aquí no cal que us fixeu en el cambrer...), la carcajada insistent de la Paca (que no era la dels amperios, jajaa), "el chorro" (sense comentaris), les trompetes dels alabarderos (i no va amb segones, jojo), esa gran pubilla que canvia més de vestit que de... ehem, els passos i l'orella d'en Pascual (me partoooo!), l'accent enganxifós "a cascala, pues", i... no se m'acut res més ara mateix... (bé, potser algun que altre ¿taburrico? (ara no recordo la paraula exacta...) jaja).

Quin desastre de post... perdoneu pel castelàn o catallano, ja no sé ni en què parlo, neng!
En resum, que va estar bé l'experiència! Que Teruel existe! Que los maños son mu'majos!
ah, i que va guanyar el Saragossa...gggrrrr! jejejeje!

apali, petons!!

P&L

divendres, 30 de març del 2007

Necessito vacances...

De vegades, necessitem vacances (bé, alguns les necessiten cada dia, per tota l'eternitat... i d'altres, sembla que sempre estiguin de vacances, i encara es queixen...). Però, quines vacances necessito?? Un balneari, una escapada a qualsevol lloc, una bona farra, uns dies romaticons, familiars, amb els teus amics de sempre, ben lluny, perduda enmig de la natura, al costat del mar, d'esquiada, de compres, de visites culturals, de "tranquis", de somni... ?????
Que voleu que us digui... jo, cada cop que ve un periode festiu, m'estresso. No veig més que ofertes i anuncis a tot arreu... i qué difícil és triar unes vacances!! I cada cop més aviat!! Perquè, ara, si les tries cinc mesos abans tens descompte, i si les tries l'any anterior fan 2x1!! (jajaa...) Així que vivim tot l'any només pensant en vacances, triant, escollint, mirant, decidint, consultant, buscant... però quin estrès!!!
Jo... jo he decidit que les millors vacances són les que pots gaudir "tota sola", descansant, sense que et molesti ningú, fent el que et dóna la gana... Jo em quedo a Barcelona, em llevo per dinar, passejo tranquilament pel centre comercial i jugo a endevinar quin bar estarà obert. Em meravello del "descolapse" que es viu i es respira, sóc feliç...
Sisplau, el pròxim agost feu-me un favor: marxeu ben lluny i envieu-me una postal ben maca!!

jejejeje... petons!

P&L

dijous, 22 de març del 2007

10X10 Microrelats

Bones!!

Us vull presentar el llibre 10X10 Microrelats, tercer llibre de prosa de Relatsencatalà sorgit de la col·laboració entre RC i l'editorial La Quàdriga. Aquest és un recull d'autors del web de 100 relats de menys de 330 paraules, dos minuts de lectura: perfecte per llegir al tren, a l'autobús, al metro, al llit, mentre us preneu un cafè, mentre espereu a algú, mentre us escalfeu el dinar, mentre espereu que surtin les torrades, entre classe i classe, a l'hora d'esmorzar o berenar, mentre fan anuncis a la TV, mentre... Estan estructurats en 10 temes, 10 relats per tema. I és un orgull poder dir-vos que en formo part!!
Ahir va tenir lloc la presentació del llibre al Col·legi de Periodistes de Catalunya (ple a vessar de relataires i no relataires), una presentació molt amena, simpàtica, alegre i plena d'il·lusió. A partir d'avui mateix podeu comprar el llibre al web: www.relatsencatala.com (hi ha un enllaç allà mateix, el pagament és per transferència bancària: fàcil i segur) o, si més no, donar-vos una volta per la pàgina!
No cal que us digui que el llibre és fantàstic... jajaja! La veritat és que, personalment, m'agrada molt aquest format (relats molt curts però intensos) i crec realment que val la pena llegir-lo.
Ah, pròximament esperem que es pugui trobar el llibre a algunes llibreries. I ja us informaré... segurament tindrem parada de Sant Jordi a Les Rambles de Barcelona!! Amb tot de relataires signant llibres entre flaixos, salutacions i enhorabones!

En fi, espero que us agradi... ;)
petons!!

P&L

dimarts, 20 de març del 2007

Boon diaaa!!

Sí, bon dia! Ja s'ha acabat la falta d'inspiració (insostenible, d'altra banda) i he declarat oficialment aquesta setmana com "el principi del començament". Només volia que ho sabessiu... Aquesta setmana està ja plena de surpresa, surpresa i jo un pèl estressada (ostres, quina novetat!). A banda de tot el que m'espera i que ja és habitual, s'engeguen dos projectes (dels quals ja us en parlaré quan comencin a rodar en terra ferma) i vés a saber si alguna altra coseta... aiaiaiii, quina musió nanus!!

Breu post, no em demaneu més... petons!

P&L

dijous, 8 de març del 2007

Falta d'inspiració...

Qué és la falta d'inspiració? Quan no tens la inspiració suficient com per escriure res decent... i que és la inspiració? Allò que ningú sap descriure però que, quan la tens, anomenes inspiració (de vegades, divina, provinent d'una musa o d'un cert estat d'èxtasis... jejee). D'alguna manera tenir inspiració és com estar enamorat: enamorat de la vida, del temps, de les paraules, de... i, evidentment, també és tenir ganes de transmetre-ho. De vegades no et sents inspirada, simplement ocorre (ben bé com un enamorament a primera vista) o de vegades ho arrossegues de fa dies i no et para de voltar pel cap i ho has d'escopir perquè sinó et notes ennuegada per dins (i això es nota per fora... jajaa, és a dir, com quan t'enamores del teu veí o del teu professor de piano). Hi ha èpoques, però, en què realment no estàs gens inspirada (com quan et sents indiferent davant el tio aquell que et persegueix entre classe i classe i te n'adones que fa temps que el senyor Cupido té mala punteria... llavors és quan decideixes tallar-te el cabell i anar de compres, jejee).
Sé que alguns de vosaltres passareu per aquí cercant una explicació que no tinc... no sé on han volat les paraules belles, els girs impossibles, les idees al·lucinants i les frases increïbles... Així que molt em temo que em toca tallar-me el cabell i anar de compres... pagues tu??

P&L

dilluns, 5 de març del 2007

Bones!!

Caram, semblava que mai faria una cosa d'aquestes però... al final aquí estic! I és que, de fet, em sembla una molt bona idea però sempre havia dubtat de la meva paciència, voluntat i disponibilitat per publicar més o menys regularment. No sé com sortirà, tot i que està clar que s'havia de provar... "Prefereixo penedir-me d'una cosa que he fet que no lamentar-me per no haver-la fet i haver de suportar pensar cada dia com hagués estat si..." (bé, aquí teniu la primera filosofada del blog... jajaja!)

salut x tothom!
P&L