Tot allò que mai callaria... i altres coses
jueves, 29 de noviembre de 2007
Espurnes de tu... i de mi
Eres pedra
esmolada
i jo era pedra.
Eres raig
potent
i jo era arbre.
Eres foc
ardent
i jo era llenya.
Eres llumí
apagat
i jo era espurna
esgarrapant la teva pell nua,
desig de fusta.
1 comentario:
danielillu
dijo...
Compte amb les espurnes, que encenen focs i la passió crema i tot!
1 de diciembre de 2007, 1:11
Publicar un comentario
Entrada más reciente
Entrada antigua
Inicio
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Compte amb les espurnes, que encenen focs i la passió crema i tot!
Publicar un comentario