dilluns, 28 de maig del 2007

Calle Melancolía (J. Sabina)

Como quien viaja a lomos
de una yegua sombría,
por la ciudad camino,
no preguntéis adónde.

Busco acaso un encuentro
que me ilumine el día
y no hallo más que puertas
que niegan lo que esconden.

Las chimeneas vierten
su vómito de humo
a un cielo cada vez
más lejano y más alto.

Por las paredes ocres
se desparrama el zumo
de una fruta de sangre
crecida en el asfalto.

Ya el campo estará verde,
debe ser primavera,
cruza por mi mirada
un tren interminable,

el barrio donde habito
no es ninguna pradera,
desolado paisaje
de antenas y de cables.

Vivo en el número siete, calle Melancolía.
Quiero mudarme hace años al barrio de la alegría,
pero siempre que lo intento ha salido ya el tranvía
y en la escalera me siento a silbar mi melodía.

Como quien viaja a bordo
de un barco enloquecido,
que viene de la noche
y va a ninguna parte,

así mis pies descienden
la cuesta del olvido,
fatigados de tanto
andar sin encontrarte.

Luego, de vuelta a casa,
enciendo un cigarrillo,
ordeno mis papeles,
resuelvo un crucigrama,

me enfado con las sombras
que pueblan los pasillos
y me abrazo a la ausencia
que dejas en mi cama.

Trepo por tu recuerdo
como una enredadera
que no encuentra ventana
donde agarrarse, soy

esa absurda epidemia
que sufren las aceras,
si quieres encontrarme,
ya sabes dónde estoy...

Vivo en el número siete, calle Melancolía.
Quiero mudarme hace años al barrio de la alegría,
pero siempre que lo intento ha salido ya el tranvía
y en la escalera me siento a silbar mi melodía...

dissabte, 26 de maig del 2007

Telepatía (o lo poco que valoramos la palabra amistad)

Un cafe con leche a cualquier hora.
Una mirada.
Un vocabulario propio.
Las horas tontas en que reímos sin saber porqué.
Un día cualquiera sin hacer nada en especial.
Una llamada, un mensaje, un mail, una conversación on-line... cualquier cosa y, a veces, nada.
El silencio.
La comodidad de un gesto.
Indecisiones compartidas.
Tardes de compras.
El saber cuándo y cómo.
No preguntar y tener respuesta, sabiendo de antemano que la pregunta es innecesaria...
Echar de menos.
Recuerdos que sólo tenemos tú y yo.
Cosas que sólo entendemos tú y yo.
Estar sola sólo cuando te apetece estar sola.
Saberse acompañada.
Andar de tu puerta a la mía.
Compartir.
Saber decir, saber callar.
El paso de los años.
Cambiar.
Seguir siendo.
Mejorar.
Animar.
Guiar.
Soñar... y cumplir.
Felicitarnos.
Alegrarnos.
... ¡y alegrías!
Ser.
Vivir.

Y tantas otras cosas...

dimarts, 15 de maig del 2007

Has marxat....


Has marxat i m'has deixat només paraules

que brollen sens descans de la font dels teus ulls,

dos fars imaginaris en la foscor dels dies que venen

insípids i passatgers sense tu.


He marxat deixant enrere el teu cos

però m'envolta i em trasbalsa el teu núvol

de mirades que cerquen el seu propi infinit

en l'horitzó de la pell que m'embolcalla.


Has marxat i el cor ja ha fet l'equipatge

per emprendre el dolç i llarg viatge del dolor

que ni tan sols ja no em crema, i per fora

em sento tan sol... i per dins tan solitari.


He marxat i el cor se'm desfà en cendres

que volen, després de tot, indecises...

algunes cap al nord, d'altres cap al sud,

però l'amor sincer és quelcom indivisible.


Has marxat i de lluny estant em sembla

que he vist volar un petó de condol dels teus llavis

cap a unes galtes àvides d'allò que mai donaràs.


He marxat, i de lluny estant no he volgut mirar enrere

i he deixat a la meva esquena tot allò que fa mal,

en un acte egoista però necessari.


Has marxat

i el capvespre ha arribat amb gust de malenconia sota els llençols,

i sobre la taula resta encara l'últim tros de mirada que em dedicares

abans de dir que no,

i entre els meus llavis la paraula que no vol ser pronunciada,

que fa tanta por...


He marxat

i la nit ha arribat anunciant-me un nou i renovat dia,

i el meu coixí m'ha recordat que ets tan lluny...

i no t'he enyorat,

i la meva son ha fugit de tu buscant camins paral·lels per on donar-te

la mà... si de cas et perds i no et trobes.


Has marxat i m'has deixat només paraules...

He marxat i t'he deixat només a tu...


Àfrika Winslet...


dimecres, 9 de maig del 2007

...


Sumant-me a la 'manifestació' començada per una amiga meva... ehem... jajajaja!

dissabte, 5 de maig del 2007

LA PRIMERA PRESENTACIÓ, TOT UN ÈXIT!!

Aquest divendres 4 de Maig va tenir lloc la primera presentació del llibre “Els Atzurs – Camins Paral·lels” a la biblioteca Dos Rius de Torelló, organitzada per en Joan Crosas. L'acte va ser molt amè i deu ni do, va venir molta gent! I la meva humil i sincera impressió diu que va ser tot un èxit! Jeje... La gent va aplaudir ens molts moments de l'acte i va escoltar la lectura d'alguns fragments del llibre amb molta atenció i curiositat. Després, en acabar, molts d'ells van voler comprar el llibre (i es van esgotar, alguns es van quedar sense!) i que els dediquéssim. Molta gent ens va felicitar per l'acte i pel llibre, quina il·lusió ;)

Pròximament espero poder-vos explicar més coses sobre aquest projecte (altres presentacions, distribució del llibre en algunes llibreries...).

Molts petons i somriures!

P&L

dimarts, 1 de maig del 2007

1era PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ELS ATZURS – CAMINS PARAL·LELS”

Divendres dia 4 de Maig tindrà lloc la primera presentació del llibre “Els Atzurs – Camins paral·lels” a Torelló, a càrrec d'un dels seus autors, impulsor i organitzador del projecte: Joan Crosas.

Aquest llibre sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a. Aquest petit 'joc' ens porta a anunciar la primera de cinc presentacions que tindran lloc properament per donar a conèixer el llibre, també, de cinc maneres i a llocs diferents.

Pròximament es podrà trobar el llibre en algunes llibreries.


Em fa molta il·lusió dir-vos que formo part d'aquest llibre i que si us voleu acostar esteu convidats a la primera presentació. De totes maneres, espero poder anunciar en els mesos següents la “meva” presentació, on no cal dir que estareu tots convidats i que serà, segurament, a L'Hospitalet de Llobregat.


Des d'aquí vull agrair a en Joan la paciència i dedicació envers el projecte, sense ell no sabem si hagués estat possible... Enhorabona Joan, i que vagi molt bé!! Ens veiem divendres a la biblio! ;)

petons!! P&L