Jo vinc al teu món per destorbar-lo. Per desbaratar-lo, per desballestar-te. Per llençar daltabaix les teves rutines i maneres. Per esboçar-te un somriure quan no toqui, per ironitzar els teus dubtes, per empetitir el teu llit. Jo vinc a aquest món que és teu, que sempre serà teu i que sempre vas provar de protegir, per escolar-me per les escletxes. Com l'aigua a l'hivern, congelant-se per partir la roca en mil pedaços. Jo vinc, innocent i silent, a robar-te els teus abraços.
Jo vinc al teu món i tu, aquest cop, no has tancat portes i finestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada