dilluns, 17 de setembre de 2007

El fúcsia és un color

M'agrada el fúcsia, i no és pecat.

El món dels colors és inescrutable. Jo, que pensava que tenia la veritat absoluta... Jo, que tenia la certesa de saber i reconèixer tots els colors... Però no!! De què servirien, sinó, les noves pantalles planes que reprodueixen milers de colors diferents amb una exactitud i realesa increïble??

Aquest estiu, per sort, he pogut aprendre i ara difondré aquest coneixement.
Quants colors creieu que hi ha entre el rosa i el violeta? Aquí els tenim, comenceu a apuntar: rosa, salmó, magenta, granate, fúcsia, malva, morat, lila, violeta. (i aquesta és només una lleu aproximació dels seu to, no es pot demanar més dels colorins de Blogger!). I segur que me'n deixo algun. A més d'algun color tan estrambòtic com: perla, pedra, ciment, visó, caqui, mostassa...

Fins aquí tot bé, espero... tot i que potser algun comença a sentir-se una mica calidoscòpic XD!
Però, arribat a aquest punt, he de confessar que no m'agrada el rosa, mai m'ha agradat... no especialment vaja. En canvi, i sense cap mena de pudor, confesso que m'agrada el fúcsia.

La vida és una capsa de bombons... i de colors! jaja, Pensa en rosa!!

divendres, 7 de setembre de 2007

Loco por mí

Quiero que se me pinte bonita la vida,
que no me pierda otra vez buscando esas flores de papel
que alguien pintó del color que quería pa' mi vida.

Yo sólo soy un payaso con gafas azules.
Me las dieron hace tiempo a cambio de fama
y una historia pegada a la espalda:
“Esta niña no ha roto nada”.
Y en mi vida, mi amor, esto no es lo que…
quiero que no me rompan las ilusiones,
quiero quedarme tranquila durmiendo en tu almohada
y no ver después que no sirvió de nada.

Yo que te he prometido toda la vida,
yo que he esperado tanto a que llegaras...
y ahora siempre te miro de afuera
como si yo no estuviera.
Para hacerme feliz hay que estar muy loco...
por mí.

Muy loco... por mí.

Nena Daconte.