dijous, 29 de novembre del 2007

Espurnes de tu... i de mi

Eres pedra
esmolada

i jo era pedra.

Eres raig
potent

i jo era arbre.

Eres foc
ardent

i jo era llenya.

Eres llumí
apagat

i jo era espurna
esgarrapant la teva pell nua,
desig de fusta.

1 comentari:

danielillu ha dit...

Compte amb les espurnes, que encenen focs i la passió crema i tot!