dimecres, 19 de novembre de 2008

A voltes...


A voltes el desig se'ns torna mut
i és un dard retardat a l'aljava
que els enverinen, consagrat
al mirall sense temps de l'absència.

I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant.

I t'abraço com si jo fos tu
que m'abraces com si fossis jo.

Maria Mercè Marçal(*)



(*) A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

1 comentari:

Nuesa Literària ha dit...

Merci per recordar-me aquest poema; és un plaer llegir-lo. Quant de temps sense saber de tu Àfrika! Com Va?