dimarts, 6 de maig de 2008

Prou d'excuses, Laia!!

Posa't les piles. Camina. Corre. Arrenca't els versos de la pell. Vola.
Deixa de queixar-te, d'empenedir-te de tot i de res,
de creure't feble, d'anar amb presses, de fet-i-amagar-te.
Deixa't d'excuses barates, però les mentides pietoses no les deixis mai.
No deixis d'imaginar, de sentir, de provar, d'escollir, de cridar,
de ser tu mateixa i res més, d'escoltar-nos, de somiar,
d'ensenyar-nos la bellesa de cada moment.
Rebel·la cada instant i rebel·lat, sensible i cabrejada,
amb els ulls encesos i sense pensar-hi més.
Acaba amb tot d'una vegada, d'un sol traç.
Deixa'ns veure que encara hi ets i encara estàs.
Batega fort, sigues coherent, viu amb l'ànima
i anima't de nou a ser qui ets.
No importa el temps.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

"...i anima't de nou a ser qui ets.
No importa el temps."

normalment es triga tota un vida per saber qui ets: paciència (i tant que no importa el temps, je, je ,je, je, je ,je).....

....i practica oracle (its kidding)

albert

MrBlonde ha dit...

...i riu!

Ah no, que eso ya lo haces todo el tiempo, no hace falta que te lo recuerdes ;).

Nuesa Literària ha dit...

Hi estic d'acord! Tens molta raó! T'animo que facis tot això!
Una salutació!