dimecres, 3 d’octubre de 2007

Mi no entendre pas...

La gent parla massa i de vegades massa ràpid. I jo, simplement, vull parlar el suficient per dir el que vull dir.

Si no parles ets un marginat, friki, avorrit, tímid i invisible.
Si parles molt ets un pesat, marginat, possiblement friki, avorrit i cansino.
Si parles just ets escàs de paraula i, possiblement, inoportú.
Si parles alt ets una verdulaire i pescatera...
Si parles a gust de cada orella ets hipòcrita, pelota i odiós.
Si parles clar ets borde.

No hi ha res millor que aquell/a qui et sap escoltar.

2 comentaris:

danielillu ha dit...

La millor postura és sens dubte escoltar sempre, i dir just allò que creus que has de dir a qui saps que valorarà el que dius. No cal gastar paraules innecessàriament.

Llavors, possiblement bona part de la gent no rebria mai un sol mot.

Anònim ha dit...

A la gran peli Pulp Fiction ja ho diuen: la gent està massa obsessionada en evitar els incòmodes silencis i intenen omplir-los amb bejenades.

El millor és saber escoltar i dir únicament allò que valgui la pena. Però com bé insinua danielillu llavors la societat molts cops seria una peli de cinema mut.

Perquè hi ha cada garrulu que no es mereix ni que el saludin.