dimarts, 15 de maig de 2007

Has marxat....


Has marxat i m'has deixat només paraules

que brollen sens descans de la font dels teus ulls,

dos fars imaginaris en la foscor dels dies que venen

insípids i passatgers sense tu.


He marxat deixant enrere el teu cos

però m'envolta i em trasbalsa el teu núvol

de mirades que cerquen el seu propi infinit

en l'horitzó de la pell que m'embolcalla.


Has marxat i el cor ja ha fet l'equipatge

per emprendre el dolç i llarg viatge del dolor

que ni tan sols ja no em crema, i per fora

em sento tan sol... i per dins tan solitari.


He marxat i el cor se'm desfà en cendres

que volen, després de tot, indecises...

algunes cap al nord, d'altres cap al sud,

però l'amor sincer és quelcom indivisible.


Has marxat i de lluny estant em sembla

que he vist volar un petó de condol dels teus llavis

cap a unes galtes àvides d'allò que mai donaràs.


He marxat, i de lluny estant no he volgut mirar enrere

i he deixat a la meva esquena tot allò que fa mal,

en un acte egoista però necessari.


Has marxat

i el capvespre ha arribat amb gust de malenconia sota els llençols,

i sobre la taula resta encara l'últim tros de mirada que em dedicares

abans de dir que no,

i entre els meus llavis la paraula que no vol ser pronunciada,

que fa tanta por...


He marxat

i la nit ha arribat anunciant-me un nou i renovat dia,

i el meu coixí m'ha recordat que ets tan lluny...

i no t'he enyorat,

i la meva son ha fugit de tu buscant camins paral·lels per on donar-te

la mà... si de cas et perds i no et trobes.


Has marxat i m'has deixat només paraules...

He marxat i t'he deixat només a tu...


Àfrika Winslet...


1 comentari:

absent ha dit...

Hola xiketa... molt bo aquest diàleg intern entre la teva consiencia i la teva inconsiencia, entre tu i jo, entre el cel i les estrelles, entre el sol i la lluna, entre la nit i el dia, entre els pressecs i les maduixes... Només tu saps escriure coses com aquestes. M'ajudes a pensar i creixer...