Necessito vacances...

De vegades, necessitem vacances (bé, alguns les necessiten cada dia, per tota l'eternitat... i d'altres, sembla que sempre estiguin de vacances, i encara es queixen...). Però, quines vacances necessito?? Un balneari, una escapada a qualsevol lloc, una bona farra, uns dies romaticons, familiars, amb els teus amics de sempre, ben lluny, perduda enmig de la natura, al costat del mar, d'esquiada, de compres, de visites culturals, de "tranquis", de somni... ?????
Que voleu que us digui... jo, cada cop que ve un periode festiu, m'estresso. No veig més que ofertes i anuncis a tot arreu... i qué difícil és triar unes vacances!! I cada cop més aviat!! Perquè, ara, si les tries cinc mesos abans tens descompte, i si les tries l'any anterior fan 2x1!! (jajaa...) Així que vivim tot l'any només pensant en vacances, triant, escollint, mirant, decidint, consultant, buscant... però quin estrès!!!
Jo... jo he decidit que les millors vacances són les que pots gaudir "tota sola", descansant, sense que et molesti ningú, fent el que et dóna la gana... Jo em quedo a Barcelona, em llevo per dinar, passejo tranquilament pel centre comercial i jugo a endevinar quin bar estarà obert. Em meravello del "descolapse" que es viu i es respira, sóc feliç...
Sisplau, el pròxim agost feu-me un favor: marxeu ben lluny i envieu-me una postal ben maca!!

jejejeje... petons!

P&L

10X10 Microrelats

Bones!!

Us vull presentar el llibre 10X10 Microrelats, tercer llibre de prosa de Relatsencatalà sorgit de la col·laboració entre RC i l'editorial La Quàdriga. Aquest és un recull d'autors del web de 100 relats de menys de 330 paraules, dos minuts de lectura: perfecte per llegir al tren, a l'autobús, al metro, al llit, mentre us preneu un cafè, mentre espereu a algú, mentre us escalfeu el dinar, mentre espereu que surtin les torrades, entre classe i classe, a l'hora d'esmorzar o berenar, mentre fan anuncis a la TV, mentre... Estan estructurats en 10 temes, 10 relats per tema. I és un orgull poder dir-vos que en formo part!!
Ahir va tenir lloc la presentació del llibre al Col·legi de Periodistes de Catalunya (ple a vessar de relataires i no relataires), una presentació molt amena, simpàtica, alegre i plena d'il·lusió. A partir d'avui mateix podeu comprar el llibre al web: www.relatsencatala.com (hi ha un enllaç allà mateix, el pagament és per transferència bancària: fàcil i segur) o, si més no, donar-vos una volta per la pàgina!
No cal que us digui que el llibre és fantàstic... jajaja! La veritat és que, personalment, m'agrada molt aquest format (relats molt curts però intensos) i crec realment que val la pena llegir-lo.
Ah, pròximament esperem que es pugui trobar el llibre a algunes llibreries. I ja us informaré... segurament tindrem parada de Sant Jordi a Les Rambles de Barcelona!! Amb tot de relataires signant llibres entre flaixos, salutacions i enhorabones!

En fi, espero que us agradi... ;)
petons!!

P&L

Boon diaaa!!

Sí, bon dia! Ja s'ha acabat la falta d'inspiració (insostenible, d'altra banda) i he declarat oficialment aquesta setmana com "el principi del començament". Només volia que ho sabessiu... Aquesta setmana està ja plena de surpresa, surpresa i jo un pèl estressada (ostres, quina novetat!). A banda de tot el que m'espera i que ja és habitual, s'engeguen dos projectes (dels quals ja us en parlaré quan comencin a rodar en terra ferma) i vés a saber si alguna altra coseta... aiaiaiii, quina musió nanus!!

Breu post, no em demaneu més... petons!

P&L

Falta d'inspiració...

Qué és la falta d'inspiració? Quan no tens la inspiració suficient com per escriure res decent... i que és la inspiració? Allò que ningú sap descriure però que, quan la tens, anomenes inspiració (de vegades, divina, provinent d'una musa o d'un cert estat d'èxtasis... jejee). D'alguna manera tenir inspiració és com estar enamorat: enamorat de la vida, del temps, de les paraules, de... i, evidentment, també és tenir ganes de transmetre-ho. De vegades no et sents inspirada, simplement ocorre (ben bé com un enamorament a primera vista) o de vegades ho arrossegues de fa dies i no et para de voltar pel cap i ho has d'escopir perquè sinó et notes ennuegada per dins (i això es nota per fora... jajaa, és a dir, com quan t'enamores del teu veí o del teu professor de piano). Hi ha èpoques, però, en què realment no estàs gens inspirada (com quan et sents indiferent davant el tio aquell que et persegueix entre classe i classe i te n'adones que fa temps que el senyor Cupido té mala punteria... llavors és quan decideixes tallar-te el cabell i anar de compres, jejee).
Sé que alguns de vosaltres passareu per aquí cercant una explicació que no tinc... no sé on han volat les paraules belles, els girs impossibles, les idees al·lucinants i les frases increïbles... Així que molt em temo que em toca tallar-me el cabell i anar de compres... pagues tu??

P&L

Bones!!

Caram, semblava que mai faria una cosa d'aquestes però... al final aquí estic! I és que, de fet, em sembla una molt bona idea però sempre havia dubtat de la meva paciència, voluntat i disponibilitat per publicar més o menys regularment. No sé com sortirà, tot i que està clar que s'havia de provar... "Prefereixo penedir-me d'una cosa que he fet que no lamentar-me per no haver-la fet i haver de suportar pensar cada dia com hagués estat si..." (bé, aquí teniu la primera filosofada del blog... jajaja!)

salut x tothom!
P&L